Pràctica d'àudio de GTIC

El passat dimecres 27.10.10 vam realitzar una pràctica d'àudio a la classe de GTIC. Consistia a superposar dues pistes d'àudio de manera que quan una sonés l'altra mimvés el volum, i viceversa.

Per fer-ho vam fer servir el programa Audacity, i després per pujar-ho al blog el GOEAR.
El Goear és una pàgina on podem penjar música i so en format MP3 i després mitjançant codis embet linkar-la on vulguem

http://www.goear.com/

1. Et fas una compte corrent.
2. Carregues l'arxiu mp3
3. El penges al teu bloc a través d'un codi embed o d'un accés html.

Aquí us deixo la meva petita creació.

INDEPENDÈNCIA

A l'assigantura de de Visual i Plàstica vam elaborar una rajoleta deixant empremta de diverses textures. La meva S'anomena Independència i a continuació al podreu veure i saber el què significa per a mi. 

INDEPENDÈNCIA per Irene Martín Soriano

El tema en què es centra l'obra realitzada a la planxa de fang és principalment la independència, així anomenada.

A la part central dreta observem un cercle amb un punt al seu interior. Aquest cercle simbolitza l'inici de la vida, desde la qual sorgeixen molts camins a seguir al llarg de tota la trajectòria vital. Els camins apareixen pintats ja que són les guies principals que determinaran el nostre futur com a persones dins d'una societat.

Seguint aquests camins de trajectòria trobem que la vida de la persona refletida a la planxa ha escollit una travessera plena d'obstacles tant positius com negatius. Les textures rodones, ben perfilades i definides simbolitzen marques de la vida positives mentre que les discontinues, rugoses i poc definides donen senyal de situacions més complicades, però que s'han superat per poder arribar on trobem el nostre objecte: el bernat ermità.

A la part superior podem veure simbolitzada una dreçera que indica el pas de temps de manera independent d'una persona. La primera part, abans de trobar el bernat ermità ens mostra que un període de la vida ja ha passat i hem vist el que ens ha succeït, ara però, només tenim el que hem anat recollint, guardant i formant durant moments anteriors, és a dir, la unitat familiar. Aquest camí continua fins al final ple d'incertesses i sense saber que ens oferirà el futur.

 

 

QUI ETS TU?

 

Ella. Era la mateixa que feia uns anys, quan encara sèia a la cadira i les cames li penjaven sense tocar el terra com les d'uns putxinel·lis de roba antiga. Ara, però, amb tot de decoracions que guarnien el seu cos: un escrit japonès a l'esquena que estic ben segura que ni ella sabria traduir-me'l si li preguntés pel seu significat. També duïa un aret semblant als que els dofins fan servir al zoo per fer l'espectacle, res més que al seu petit i arrodonit nas. Però, aquí no s'aturen les decoracions, sinó que a conjunt del nas portava l'orella. Aquesta nova arracada m'hi jugo el que vulguis que va fer-se-la perque no sabia la manera de donar-li profit a l'altra arracada que formava el parell.

Això sí, encara tenia els mateixos ulls de color trufa que lluïen com dos robís estessos al Sol, desperts, intensos, i conservant aquella mirada penetrant i concentrada. A més, vaig fixar-me amb les seves mans que sostenien una gàvia amb un gat tot esverat a l'interior. Tenia les mans àgils i càlides i amb aspecte de ser molt sensibles a l'hora d'acaronar.

Justament, el dia que la vaig trobar, jo sortia de la perruqueria i per inèrcia vaig observar-li la cabellera. Era rinxolada i amb textura rígida, d'aquella que quan bufa la Tramuntana es queda intacta. Tot i que no sé com ni per què aquell matí no hi acabava de regnar l'ordre entre els seus cabells.

Quan duia deu minuts fent tafaneria amb ella vaig observar que era com una serp en època de muda. On veia una noia tímida amb poques paraules a dir, poc atrevida a discutir referents d'actualitat, inexpressiva i poc desperta vaig comprovar que això quedava al seu exterior i que deixava de banda aquests trets en caure-li la pell. Em fixava que poc a poc floria una persona que separava la serietat dels moments d'estar totalment sense tocar de peus a terra, alegre, molt valenta encara que poc segura de sí mateixa, entusiasta, generosa, divertida, cridanera, però sobretot amb moltes ganes de riure i viure noves experiències.

Què és un Prezi?

Tutorial Prezi en español, aprender a utilizarlo en 15 minutos (academia Prezi) on Prezi

 Un Prezi és un programa interactiu que serveix per fer presentacions, deixant de banda els Power Points, els quals en molts dels casos es tornen avorrits i repetitius per l'oient d'una exposició.
Amb el Prezi podem classificar molt més les idees principals i secundàries, ja que, aquest programa ens permet endinsar-nos dintre d'una idea i veure-la en profunditat, i no pas com amb el power point, que totes les diapositives són lineals.

Per a més informació: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/41009822/mediawiki/index.php?title=Prezi (podreu veure més vídeos per al seu ús.