"Si no lo veo, no lo creo"

Aquest divendres passat per la tarda vaig trobar-me en una situació que jo pensava que ja no es donava, però, vaig comprovar que sí. Que hi ha una gran part de la societat que encara troba la diferencia entre home i dona. 

Vaig arribar a la piscina i vaig intercanviar unes paraules amb la secretària, ja que feia molt que no la veia, i entre d'altres coses va preguntar-me: "Què, Irene, com et va la universitat?", "has conegut a molta gent?". Començo la meva resposta tota emocionada i li explico que hi nois i noies molt macos i de sobte, una senyora, d'aproximadament uns 42 anys, es fica a la conversa i diu: "Com que nois?", "Voldràs dir, noies". Li vaig dir que no tota orgullosa i em respon: "aquests oficis no són de cap mena de manera per als nois", "on anem a parar"? "Jo els meus néts mai aniran a una escola on tinguin un mestre", i així diverses frases incoherents.

Vaig començar a negar tot el que aquella senyora deia sense seny, i vaig contestar-li que avui en dia, per a TOT, servim TOTS. La senyora amb els seus tretze no em feia cas i de cop i volta va deixar anar: "els nois que fan això són tots uns maricons perduts!" 

Com penseu que va quedar-se'm a mi la cara?Jo pensava que aquestes ideologies tan "retros"  ni antigues no existien, però hi ha gent per a tot. Però la qüestió és: I si el noi és gay, què passa?

Després un cop dins vaig fer-me una pregunta:

-I si el noi que en teoria es gay per fer magisteri, la noia que decideix estudiar per ser enginyeria, és lesbiana?

Què en diueu d'aquestes mentalitats?

 

La panera dels tresors

P-1 Classe dels Peixos. Escola Lloret (BCN)

• Què hi ha?
• Què els interesa?
• Què aprenen?
• Què pensen?

 La panera dels tresors és una activitat adreçada als infants que ja tenen estabilitat corporal quan roman assegut. Normalment, aquesta proposta de joc es realitza entre els 6 i els 13 mesos. 

És una activitat d'exploració que els hi desperta molta curiositat. Consisteix en omplir un cistell de vímet amb objectes quotidians que podem trobar dia a dia a les notres vides. Per exemple: taps, pots, objectes que facin soroll, etc. Això sí, mantenint la condició que tots aquests objectes han de ser de diferents textures i de diferentes formes i a la vegada evitant els juguets de plàstic, ja que realment, tots són iguals i aporten poca informació per al nen. Un assortiment satisfactori d'objectes dóna resposta a les seves preguntes i afavoreix la decissió d'escollir allò que més l'interessa.

La finalitat amb la que es realitza aquesta activitat és la estimulació i experimentació  dels cinc sentits de l'infant: la descoberta i el desenvolupament de l'entorn, del tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda i la vista.

Aquesta activitat s'inicïa col·locant els infants al voltant del cistell asseguts al terra i posant al darrera coixins per si perden l'equilibri. El terra ha de ser tou, ja que poden haver-hi objectes de vidre que caiguin. El fet de col·locar els nens d'una mateixa edat al voltant d'un objecte atractiu els motiva molt, ja que entre ells se senten identificats (igual que si els col·loquéssim davant d'un mirall). Això porta a la imitació d'un a l'altre i com a conseqüència s'exploren mútuament.

La persona, en aquest cas la/el mestre/a, que s'encarrega de vigilar l'activitat no ha d'intervenir en cap ocasió en el procés d'experimentació, ja que si no, no es dóna un correcte procés d'AUTOEXPLORACIÓ, perque el seu interés queda condicionat. Ens fixarem que el primer moviment que fan quan tenen algun element a la mà és sacsejar-lo i seguidament ficar-se'l a a la boca. Quan es sacseja un element i aquest fa soroll, el nen relaciona moviment amb soroll i per tant, reafirma la constància del moviment. El fet que tots els elements es posin a la boca proporciona moltíssimes informacions: sabor, tamanys, dimensió, temperatures, textura...que els porta a jutjar si un objecte és agradable o no. En aquesta tasca d'explorar l'element amb la boca comporta un treball conjunt de ull-boca-mans-oïda que estableix connexions neuronals de manera molt ràpida.

P-0 Classe de les Rates. Escola Lloret (BCN)

 Per últim, observarem que quan l'infant ja tingui "estudiats/identificats" els objectes que a escollit, les seves característiques i el seu so, els combinaran picant-los un amb els altres i així infinitament, deixant-los que descobreixin múltiples combinacions. 

La interactivitat

Les idees més importants que considero que podem extreure d'aquest documental són les següents:

• A l'inici els ordinadors eren només capaços de fer càlculs, però amb l'avanç de la tecnologia, han esdevingut màquines per a la comunicació.
• V.Bush (S.XX) proposa un format per divulgar la informació científica. No va poder realitzar-se perque la tecnologia de l'època era massa restringida.
• T.Nelson elabora fa el projecte XANADU que era com la xarxa d'internet, però trenta anys abans. Aquest projecte tampoc va proliferar, però va donar lloc a conceptes com hipertext i hipermèdia.
• Què és la hipermedia? http://es.wikipedia.org/wiki/Hipermedia 
• A principis de 1990 apareixen els primers programes interactius sobre CD-ROM. Aquest, però, només permetien la interacció entre una sola persona. El programa interactiu que més impacte a ocasionat al món de la tecnologia han estat els videojocs. 
• Amb l'aparició d'Internet, els programes interactius es poden fer servir amb altres persones d'arreu del món intercanviant informació, compartint temps d'oci, etc.

Benvinguts/es!

Abans de començar la presentació pròpiament dita d'aquest nou blog, cal donar-vos la benvinguda a aquest nou espai universitari on podrem compartir opinions, idees, apunts, etc. i on espero que tots junts puguem ajudar-nos mutuament compartint vivències al llarg de la nostra formació com a mestres/as durant aquests quatre anys.

Sóc la Irene, tinc divuit anys i procedeixo de l'escola Tecnos on he fet batxillerat en modalitat científica. Actualment estudio Educació Infantil a Blanquerna i estic molt segura de la decissió que he pres realitzant aquests estudis, ja que desde ben petita la mainada m'ha cridat molt l'atenció per la capacitat tan ràpida que mostren a l'hora d'aprendre. Encara que tots els que actualment estudiem aquesta carrera sabem que en alguns moments és bastant dura, després és merament gratificant i gràcies a la nostra vocació espero que tots puguem arribar allà on nosaltres desitgem.

Pel que fa a la meva experiència professional amb els nens, cal esmentar que fa tres anys que treballo a l'escola on hi estudiava jo de petita durant els quinze primers dies de setembre durant el període d'adaptació a la llar d'infants. Actualment sóc monitora de natació de nens, adults i nadons. Però en aquests moments, l'horari de classes no hem permet treballar a les tardes i només faig les classes de nadons. Per últim, i per a mi un de les coses més divertides que realitzo durant l'estiu, és ser monitora de campaments.

Espero que aquest nou blog que s'inicïa ens sigui d'utilitat!