Aquest divendres passat per la tarda vaig trobar-me en una situació que jo pensava que ja no es donava, però, vaig comprovar que sí. Que hi ha una gran part de la societat que encara troba la diferencia entre home i dona.
Vaig arribar a la piscina i vaig intercanviar unes paraules amb la secretària, ja que feia molt que no la veia, i entre d'altres coses va preguntar-me: "Què, Irene, com et va la universitat?", "has conegut a molta gent?". Començo la meva resposta tota emocionada i li explico que hi nois i noies molt macos i de sobte, una senyora, d'aproximadament uns 42 anys, es fica a la conversa i diu: "Com que nois?", "Voldràs dir, noies". Li vaig dir que no tota orgullosa i em respon: "aquests oficis no són de cap mena de manera per als nois", "on anem a parar"? "Jo els meus néts mai aniran a una escola on tinguin un mestre", i així diverses frases incoherents.
Vaig començar a negar tot el que aquella senyora deia sense seny, i vaig contestar-li que avui en dia, per a TOT, servim TOTS. La senyora amb els seus tretze no em feia cas i de cop i volta va deixar anar: "els nois que fan això són tots uns maricons perduts!"
Com penseu que va quedar-se'm a mi la cara?Jo pensava que aquestes ideologies tan "retros" ni antigues no existien, però hi ha gent per a tot. Però la qüestió és: I si el noi és gay, què passa?
Després un cop dins vaig fer-me una pregunta:
-I si el noi que en teoria es gay per fer magisteri, la noia que decideix estudiar per ser enginyeria, és lesbiana?
Què en diueu d'aquestes mentalitats?
