Dibuixem el moviment

A plàstica hem fet una activitat que consisteix en representar el moviment que fem quan ens desplacem.

Això serveix per ajudar als nens a prendre consiciència de la seva lateralitat i de conceptes com: amunt-avall, dreta-esquerra, ràpid-lent...

Us deixo la presentació que vam fer amb el meu grup de treball.

View more presentations or Upload your own.

Dinàmica de grup: LES RELIGIONS

La dinàmica de la Leire i la Sílvia va tractar les diverses religions que actualment podem trobar-nos.
S'ha de dir, que el que ens van mostrar, van ser els extrems de totes i com es diu: " els extrems sempres són dolents"

Una de les preguntes que va sorgir durant la dinàmica va estar la següent, la qual vaig trobar molt interessant:    A l'escola s'ha de fer religió? Quina religió o història de la religió?

• S'ha de fer HISTÒRIA DE LA RELIGIÓ I NO CAP EN CONCRET O TOTES TRACTADES DE LA MATEIXA FORMA. Això es deu al respecte a la intimitat de cada família i de cada nen respecte les seves creences.
• Per conèixer la societat en què vivim hem de conèixer les diferents maneres de pensar de la gent.
• si no tenim coneixements de la resta de cultures podem ser enganyats i/o manipulats
• Per conèixer la nostra procedencia i la nostra cultura és imprescinible conèixer la religió, ja uqe la societat actual es basa en una religió catòlico-jueva

De 0 a 3 anys: Escola bressol o casa?

A seminari va debatre's si els infants hauríen d'anar a l'escola durant la primera etapa de la seva vida, o per el contrari, és millor deixar-los a casa amb algun familiar degut a la seva edat tan mínima.

Imatge proporcionada per una companya d'un altre seminari.

Les cocnclusions que vam treure amb tot el grup van ser:

A favor de quedar-se a casa

• A casa estan molt millor atessos
• És molt més còmode per a les famñilies.
• No es pot abusar d'hores d'escola bressol
• El nen no madura amb l'edat

A favor d'anar a una llar d'infants

• Aprenen coses dels altres nens per imitació de manera inconscient
• Augmenta el grau de maduresa, que va lligat en pensar en els altres.
• Cal que els nens aprenguin a gestionar-se i agafar hàbits i responsabilitats
• No està ser a casa i ser el centre d'atenció de la familia
• A partir dels 0 anys es reb educació socialitzadora i resposabilitats

Didàctica de grup: TIPUS DE PARES

Quins tipus de pares trobem a la nostra societat?

• Aquells que es mantenen al marge de l'educació-
• Els irresponsables: els que mai prohibeixen res als fills.
• Pares no autoritaris.
• Molt estrictes
• Aquells que són insegurs i constants
• Pares que mimen molt als fills

A mi, personalment em va tocar defensar el paper dels pares que són MOLT ESTRICTES. Un cop vam acabar l'activitat, casdascú va va extreure les idees més importants de cada paper que tenia.

Les meves reflexions són:

• Els pares confien poc en la capacitat del fill
• Tenen por: ja que volen tenir-ho tot controlat perque no els hi passi res
• Necessiten ajudar el fill en TOT: potser massa i tot
• Aturen les aventures i els somnis del nen
• El vigilen en tot moment
• No els hi deixen respecte a la intimitat
• Recrimen allò que el seu fill fa malament
• No el deixen actuar segons els seus interessos

Pràctica d'àudio de GTIC

El passat dimecres 27.10.10 vam realitzar una pràctica d'àudio a la classe de GTIC. Consistia a superposar dues pistes d'àudio de manera que quan una sonés l'altra mimvés el volum, i viceversa.

Per fer-ho vam fer servir el programa Audacity, i després per pujar-ho al blog el GOEAR.
El Goear és una pàgina on podem penjar música i so en format MP3 i després mitjançant codis embet linkar-la on vulguem

http://www.goear.com/

1. Et fas una compte corrent.
2. Carregues l'arxiu mp3
3. El penges al teu bloc a través d'un codi embed o d'un accés html.

Aquí us deixo la meva petita creació.

INDEPENDÈNCIA

A l'assigantura de de Visual i Plàstica vam elaborar una rajoleta deixant empremta de diverses textures. La meva S'anomena Independència i a continuació al podreu veure i saber el què significa per a mi. 

INDEPENDÈNCIA per Irene Martín Soriano

El tema en què es centra l'obra realitzada a la planxa de fang és principalment la independència, així anomenada.

A la part central dreta observem un cercle amb un punt al seu interior. Aquest cercle simbolitza l'inici de la vida, desde la qual sorgeixen molts camins a seguir al llarg de tota la trajectòria vital. Els camins apareixen pintats ja que són les guies principals que determinaran el nostre futur com a persones dins d'una societat.

Seguint aquests camins de trajectòria trobem que la vida de la persona refletida a la planxa ha escollit una travessera plena d'obstacles tant positius com negatius. Les textures rodones, ben perfilades i definides simbolitzen marques de la vida positives mentre que les discontinues, rugoses i poc definides donen senyal de situacions més complicades, però que s'han superat per poder arribar on trobem el nostre objecte: el bernat ermità.

A la part superior podem veure simbolitzada una dreçera que indica el pas de temps de manera independent d'una persona. La primera part, abans de trobar el bernat ermità ens mostra que un període de la vida ja ha passat i hem vist el que ens ha succeït, ara però, només tenim el que hem anat recollint, guardant i formant durant moments anteriors, és a dir, la unitat familiar. Aquest camí continua fins al final ple d'incertesses i sense saber que ens oferirà el futur.

 

 

QUI ETS TU?

 

Ella. Era la mateixa que feia uns anys, quan encara sèia a la cadira i les cames li penjaven sense tocar el terra com les d'uns putxinel·lis de roba antiga. Ara, però, amb tot de decoracions que guarnien el seu cos: un escrit japonès a l'esquena que estic ben segura que ni ella sabria traduir-me'l si li preguntés pel seu significat. També duïa un aret semblant als que els dofins fan servir al zoo per fer l'espectacle, res més que al seu petit i arrodonit nas. Però, aquí no s'aturen les decoracions, sinó que a conjunt del nas portava l'orella. Aquesta nova arracada m'hi jugo el que vulguis que va fer-se-la perque no sabia la manera de donar-li profit a l'altra arracada que formava el parell.

Això sí, encara tenia els mateixos ulls de color trufa que lluïen com dos robís estessos al Sol, desperts, intensos, i conservant aquella mirada penetrant i concentrada. A més, vaig fixar-me amb les seves mans que sostenien una gàvia amb un gat tot esverat a l'interior. Tenia les mans àgils i càlides i amb aspecte de ser molt sensibles a l'hora d'acaronar.

Justament, el dia que la vaig trobar, jo sortia de la perruqueria i per inèrcia vaig observar-li la cabellera. Era rinxolada i amb textura rígida, d'aquella que quan bufa la Tramuntana es queda intacta. Tot i que no sé com ni per què aquell matí no hi acabava de regnar l'ordre entre els seus cabells.

Quan duia deu minuts fent tafaneria amb ella vaig observar que era com una serp en època de muda. On veia una noia tímida amb poques paraules a dir, poc atrevida a discutir referents d'actualitat, inexpressiva i poc desperta vaig comprovar que això quedava al seu exterior i que deixava de banda aquests trets en caure-li la pell. Em fixava que poc a poc floria una persona que separava la serietat dels moments d'estar totalment sense tocar de peus a terra, alegre, molt valenta encara que poc segura de sí mateixa, entusiasta, generosa, divertida, cridanera, però sobretot amb moltes ganes de riure i viure noves experiències.

Què és un Prezi?

Tutorial Prezi en español, aprender a utilizarlo en 15 minutos (academia Prezi) on Prezi

 Un Prezi és un programa interactiu que serveix per fer presentacions, deixant de banda els Power Points, els quals en molts dels casos es tornen avorrits i repetitius per l'oient d'una exposició.
Amb el Prezi podem classificar molt més les idees principals i secundàries, ja que, aquest programa ens permet endinsar-nos dintre d'una idea i veure-la en profunditat, i no pas com amb el power point, que totes les diapositives són lineals.

Per a més informació: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/41009822/mediawiki/index.php?title=Prezi (podreu veure més vídeos per al seu ús.

"Si no lo veo, no lo creo"

Aquest divendres passat per la tarda vaig trobar-me en una situació que jo pensava que ja no es donava, però, vaig comprovar que sí. Que hi ha una gran part de la societat que encara troba la diferencia entre home i dona. 

Vaig arribar a la piscina i vaig intercanviar unes paraules amb la secretària, ja que feia molt que no la veia, i entre d'altres coses va preguntar-me: "Què, Irene, com et va la universitat?", "has conegut a molta gent?". Començo la meva resposta tota emocionada i li explico que hi nois i noies molt macos i de sobte, una senyora, d'aproximadament uns 42 anys, es fica a la conversa i diu: "Com que nois?", "Voldràs dir, noies". Li vaig dir que no tota orgullosa i em respon: "aquests oficis no són de cap mena de manera per als nois", "on anem a parar"? "Jo els meus néts mai aniran a una escola on tinguin un mestre", i així diverses frases incoherents.

Vaig començar a negar tot el que aquella senyora deia sense seny, i vaig contestar-li que avui en dia, per a TOT, servim TOTS. La senyora amb els seus tretze no em feia cas i de cop i volta va deixar anar: "els nois que fan això són tots uns maricons perduts!" 

Com penseu que va quedar-se'm a mi la cara?Jo pensava que aquestes ideologies tan "retros"  ni antigues no existien, però hi ha gent per a tot. Però la qüestió és: I si el noi és gay, què passa?

Després un cop dins vaig fer-me una pregunta:

-I si el noi que en teoria es gay per fer magisteri, la noia que decideix estudiar per ser enginyeria, és lesbiana?

Què en diueu d'aquestes mentalitats?

 

La panera dels tresors

P-1 Classe dels Peixos. Escola Lloret (BCN)

• Què hi ha?
• Què els interesa?
• Què aprenen?
• Què pensen?

 La panera dels tresors és una activitat adreçada als infants que ja tenen estabilitat corporal quan roman assegut. Normalment, aquesta proposta de joc es realitza entre els 6 i els 13 mesos. 

És una activitat d'exploració que els hi desperta molta curiositat. Consisteix en omplir un cistell de vímet amb objectes quotidians que podem trobar dia a dia a les notres vides. Per exemple: taps, pots, objectes que facin soroll, etc. Això sí, mantenint la condició que tots aquests objectes han de ser de diferents textures i de diferentes formes i a la vegada evitant els juguets de plàstic, ja que realment, tots són iguals i aporten poca informació per al nen. Un assortiment satisfactori d'objectes dóna resposta a les seves preguntes i afavoreix la decissió d'escollir allò que més l'interessa.

La finalitat amb la que es realitza aquesta activitat és la estimulació i experimentació  dels cinc sentits de l'infant: la descoberta i el desenvolupament de l'entorn, del tacte, el gust, l'olfacte, l'oïda i la vista.

Aquesta activitat s'inicïa col·locant els infants al voltant del cistell asseguts al terra i posant al darrera coixins per si perden l'equilibri. El terra ha de ser tou, ja que poden haver-hi objectes de vidre que caiguin. El fet de col·locar els nens d'una mateixa edat al voltant d'un objecte atractiu els motiva molt, ja que entre ells se senten identificats (igual que si els col·loquéssim davant d'un mirall). Això porta a la imitació d'un a l'altre i com a conseqüència s'exploren mútuament.

La persona, en aquest cas la/el mestre/a, que s'encarrega de vigilar l'activitat no ha d'intervenir en cap ocasió en el procés d'experimentació, ja que si no, no es dóna un correcte procés d'AUTOEXPLORACIÓ, perque el seu interés queda condicionat. Ens fixarem que el primer moviment que fan quan tenen algun element a la mà és sacsejar-lo i seguidament ficar-se'l a a la boca. Quan es sacseja un element i aquest fa soroll, el nen relaciona moviment amb soroll i per tant, reafirma la constància del moviment. El fet que tots els elements es posin a la boca proporciona moltíssimes informacions: sabor, tamanys, dimensió, temperatures, textura...que els porta a jutjar si un objecte és agradable o no. En aquesta tasca d'explorar l'element amb la boca comporta un treball conjunt de ull-boca-mans-oïda que estableix connexions neuronals de manera molt ràpida.

P-0 Classe de les Rates. Escola Lloret (BCN)

 Per últim, observarem que quan l'infant ja tingui "estudiats/identificats" els objectes que a escollit, les seves característiques i el seu so, els combinaran picant-los un amb els altres i així infinitament, deixant-los que descobreixin múltiples combinacions. 

La interactivitat

Les idees més importants que considero que podem extreure d'aquest documental són les següents:

• A l'inici els ordinadors eren només capaços de fer càlculs, però amb l'avanç de la tecnologia, han esdevingut màquines per a la comunicació.
• V.Bush (S.XX) proposa un format per divulgar la informació científica. No va poder realitzar-se perque la tecnologia de l'època era massa restringida.
• T.Nelson elabora fa el projecte XANADU que era com la xarxa d'internet, però trenta anys abans. Aquest projecte tampoc va proliferar, però va donar lloc a conceptes com hipertext i hipermèdia.
• Què és la hipermedia? http://es.wikipedia.org/wiki/Hipermedia 
• A principis de 1990 apareixen els primers programes interactius sobre CD-ROM. Aquest, però, només permetien la interacció entre una sola persona. El programa interactiu que més impacte a ocasionat al món de la tecnologia han estat els videojocs. 
• Amb l'aparició d'Internet, els programes interactius es poden fer servir amb altres persones d'arreu del món intercanviant informació, compartint temps d'oci, etc.

Benvinguts/es!

Abans de començar la presentació pròpiament dita d'aquest nou blog, cal donar-vos la benvinguda a aquest nou espai universitari on podrem compartir opinions, idees, apunts, etc. i on espero que tots junts puguem ajudar-nos mutuament compartint vivències al llarg de la nostra formació com a mestres/as durant aquests quatre anys.

Sóc la Irene, tinc divuit anys i procedeixo de l'escola Tecnos on he fet batxillerat en modalitat científica. Actualment estudio Educació Infantil a Blanquerna i estic molt segura de la decissió que he pres realitzant aquests estudis, ja que desde ben petita la mainada m'ha cridat molt l'atenció per la capacitat tan ràpida que mostren a l'hora d'aprendre. Encara que tots els que actualment estudiem aquesta carrera sabem que en alguns moments és bastant dura, després és merament gratificant i gràcies a la nostra vocació espero que tots puguem arribar allà on nosaltres desitgem.

Pel que fa a la meva experiència professional amb els nens, cal esmentar que fa tres anys que treballo a l'escola on hi estudiava jo de petita durant els quinze primers dies de setembre durant el període d'adaptació a la llar d'infants. Actualment sóc monitora de natació de nens, adults i nadons. Però en aquests moments, l'horari de classes no hem permet treballar a les tardes i només faig les classes de nadons. Per últim, i per a mi un de les coses més divertides que realitzo durant l'estiu, és ser monitora de campaments.

Espero que aquest nou blog que s'inicïa ens sigui d'utilitat!