Els programaris tenen tres parts ben diferenciades:
1. Codi font: conté tota la informació bàsica del programa
2. Codi executable: Transforma la informació amb instruccions perquè el processador la pugui entendre
3.Processador: executa el programa
Aquests programaris proden ser públics (programari lliure) o privats (programari privatiu).
El PROGRAMARI LLIURE o FREE SOFTWARE és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Sovint els programaris lliures són de descàrrega gratuita, tot i que a vegades també poden ser de pagament. Al permetre la seva modificació són utilitzats per les empreses per tal d'adaptar-los a les seves exigències.
Són exemples de programari lliure: Firefox, Linux, Gimp II, Movie Maker...
El PROGRAMARI PRIVATIU és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions modificades o no modificades. Normalment el seu codi font no és disponible, o bé, sota restriccions.
És comercialitzat per grans empreses i és de pago. Si es vol aquest programari s'ha de comprar. Uns exemples en serien: Windows, Photoshop...
Una metàfora que ens ajudaria a explicar la diferencia existent entre aquests dos programaris seria la comparativa amb un cuiner: Un cuiner si fa un plat de cigrons els pot fer al seu gust, i mentre explica com ho fa, nosaltres podem anar afegint ingredients o variacions de sabor que ens puguin agradar i fer-nos el plat nostre. Mentre que si comprem una plata de cigrons precuinats, ens hem de conformar amb el sabor i no podem modificar el seu contingut.
